lunes, 11 de enero de 2010

1922 JOAN SALVAT PAPASSEIT: LA GESTA DELS ESTELS

L'HOME BRU ROS DEL PORT
rosa dels vents

la vostra banderola!
un passaport vers totes les nacions
mentre que tinguin mar:
un lai de comiat on hi es dit

A REVEURE!

desig de no tornar
com no hagin establert telégrafsense fils

tornar
havent begut tants colors de cervesa
que passegeu un deix d'enamorat de nou:

i un áncora flotant
tatuatgc del pit

viernes, 21 de agosto de 2009

AVUI POEMA SARDÍNIC

Sardina
(Halfdan Rasmussen)

Soñé con salir una vez. Yacía abajo en el fondo
aplastada por cinco hermanas descabezadas
que cada día me aseguraban que para un pececillo
una lata era más segura que el Atlántico.

Pensé en muchas cosas raras. Les contaba
cuentos y fábulas a las otras.
Cantaba al mar y al gran banco
de peces de la vía láctea bajo el cielo.

Traté de despertarlas. Pero todas
dormían profundamente en espeso aceite
y estaban muy contentas con su situación
y con el orden total y mundial de la hojalata.

Soñé que San Sebastián iba a venir
saliendo de la bruma matinal del Atlántico
para liberar a todas las sardinitas del mundo
con su gran abrelatas dorado.

Anhelaba las aguas profundas. Me presionaron
hasta convertirme en una modosa sardina conformista
cuya espina dorsal fue pareciéndose a la de las otras,
suave y lacia como un aborto de lombriz.

Ya no soñaré jamás con el mar. Serenamente
he aceptado esta iglesia de hojalata
donde puedo descansar tranquila entre hermanas
mientras esperamos los últimos óleos.


Aquest poema està copiat de Poesia Nórdica, en Edicions De la Torre,